Albert Fert, premi Nobel de Física 2007, a la X Trobada Internacional sobre Magnetisme i Superconductivitat a Nanoescala

Prop d’una cinquantena d’experts internacionals abordaran els avenços científics més rellevants en l’àmbit del magnetisme molecular, la superconductivitat, l’espintrònica i àrees afins durant la X Trobada Internacional sobre Magnetisme i Superconductivitat a Nanoescala, una cita científica tradicional en el món de la física i el magnetisme quàntic que té lloc cada estiu a la localitat de Coma-ruga (Baix Penedès).

Enguany, aquest fòrum internacional tindrà lloc del 30 de juny al 4 de juliol a l’hotel Vita Coma-ruga, sota l’organització d’un comitè encapçalat per Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB; els professors Antoni Garcia Santiago i Joan Manel Hernández, del mateix Departament, i els experts Eugene M. Chudnovsky, de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY), i Valerii Vinokur, del Laboratori Nacional Argonne, als Estats Units.

La conferència plenària del fòrum serà a càrrec del professor Albert Fert, premi Nobel de Física el 2007, juntament amb Peter Grünberg, pel descobriment de la magnetoresistència gegant (GMR), una fita científica que ha permès desenvolupar una nova generació de sensors i dispositius electrònics. La sessió del professor Albert Fert, que és expert de la Unitat Mixta de Física CNRS-Thales (França), està prevista el dijous 3 de juliol, a les 9 hores.

La Trobada Internacional sobre Magnetisme i Superconductivitat a Nanoescala, que va néixer tot just fa deu anys, està impulsada per Javier Tejada, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UB i Premi Nacional de Recerca 2009. Tejada és especialista en el camp del magnetisme i en l’estudi dels efectes quàntics en magnetisme i superconductivitat mitjançant microones i ones acústiques d’alta freqüència. Doctor honoris causa per la CUNY el 1996, és catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB, dirigeix ​​el Laboratori UBX (UB-Xerox) i el Grup de Magnetisme de la UB. És el primer físic espanyol reconegut al nostre país com a descobridor d’un nou fenomen en la història de la física: l’efecte túnel mesoscòpic de la magnetització en imants moleculars (Physical Review Letters, 1996), d’acord amb les teories del físic Eugene M. Chudnovsky sobre l’efecte túnel de la magnetització. El descobriment d’aquesta insòlita propietat del món de la mecànica quàntica, a càrrec del Grup de Magnetisme de la UB en col·laboració amb la CUNY i l’empresa Xerox, va ser reconegut com una de les fites científiques del segle XX en l’estudi de l’espín, segons el monogràfic Milestones in Spin, editat el 2008 per la prestigiosa revista científica Nature.

Info: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/06/048.html

Public tags:

‘Advanced grant’ per a un projecte del catedràtic José Remesal que uneix historiadors i físics per estudiar el comerç d’aliments a l’imperi romà

catedràtic d’Història Antiga José Remesal ha estat seleccionat com a destinatari d’un advanced grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors, pel projecte EPNet (Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamics), que uneix la física, en concret l’estudi de xarxes complexes, amb la història per investigar les dinàmiques del comerç durant l’imperi romà. El projecte parteix d’una de les bases de dades més importants que existeixen sobre àmfores i la seva epigrafia, resultat de la tasca que ha dut a terme durant vint-i-cinc anys el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB, i que consta de 36.000 registres amb una mitjana de quinze ítems d’informació per cada registre. Els models teòrics sobre xarxes i les simulacions informàtiques serviran per extreure informació d’aquesta base de dades que permeti formular i validar hipòtesis sobre els mecanismes polítics i econòmics del món romà.

 

Sobre la complementarietat del treball d’historiadors, físics i informàtics, Remesal afirma que «per als físics el projecte és una possibilitat d’aplicar els models a dades reals, mentre que als historiadors els permet abastar i analitzar una base de dades de gran magnitud». A més del CEIPAC, són socis del projecte el grup de recerca de la UB PhysComp (coordinat per Albert Díaz Guilera), que es dedica a l’estudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).

 

Font: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/015.html

Public tags:

II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI)

Reportatge de la II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI): http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/web_multimedia/videos/videos_2014/jipi.html

Vídeos de la II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI): http://www.ub.edu/ubtv/cerca/?cercar=jipi

Pàgina de la la II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI): http://www.ub.edu/jipi/

Public tags:

Noves claus sobre el comportament termodinàmic dels nanosistemes

L’energia que perden els sistemes petits, per exemple els nanodispositius, pot ser crucial perquè aquests tipus de sistemes funcionin de manera òptima. Segons els principis de la termodinàmica, l’aplicació de la teoria de l’estabilitat i la mecànica estadística clàssica a la descripció de sistemes petits en condicions externes que els desestabilitzen mostra una producció constant de calor quan el sistema oscil·la entre dues configuracions estructurals o fases termodinàmiques.

Un estudi publicat a la revista Physical Review E, signat per Agustín Pérez, professor del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona, i Iván Santamaría, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, analitza les implicacions que té la forma finita d’un sistema en el seu comportament termodinàmic.

Public tags:

La professora de la UB Emma Sallent, nova presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

La professora del Departament de Física Fonamental Emma Sallent ha estat escollida presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Sallent succeeix en el càrrec Mònica Rius, professora de l'Àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica de la UB, que ha presidit l'SCHCT des del 2009.

Emma Sallent del Colombo ha centrat la seva recerca en la història del càlcul vectorial i de la física matemàtica a Itàlia, i també en la història de la ciència a la Catalunya de principis del segle XX. És membre del comitè editor de la revista de divulgació i història de les matemàtiques Lettera Matematica Pristem. Actualment està treballant en l’edició de la correspondència entre els matemàtics Gösta Mittag-Leffler i Vito Volterra. També estudia les relacions entre el metge i naturalista italià Ulisse Aldrovandi i Espanya (segle XVI), en col·laboració amb José Pardo Tomás, investigador de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC), en el marc del projecte Cultura mèdica novohispana: circulació atlàntica, recepció i apropiacions. Així mateix, és coordinadora de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB.

Font original: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/11/001.html

 

Public tags:

Projecte INFERNOS: construint el dimoni de Maxwell a nanoescala

El dimoni de Maxwell és una màquina imaginada per James Clerk Maxwell el 1897. Aquest dimoni «teòric» aprofita les fluctuacions tèrmiques per obtenir energia, en aparent violació del segon principi de la termodinàmica. La primera fita del projecte europeu INFERNOS (Information, fluctuations, and energy control in small systems) serà l'aplicació experimental del dimoni de Maxwell a escala nanomètrica, és a dir, es volen crear nanodispositius electrònics i biomoleculars que segueixin aquest principi.
 
Els investigadors d'aquest projecte, que es reuneixen els dies 7 i 8 d’octubre a la Facultat de Física de la UB, es proposen estudiar la informació com a paràmetre termodinàmic. Aquest plantejament pot tenir aplicació en camps tan diferents com la biologia o la informàtica. Per exemple, un procés biològic fonamental com és ara la replicació del DNA es pot descriure com l'acció de petites màquines termodinàmiques capaces de copiar informació.
 
Tot i que el dimoni de Maxwell és una de les pedres angulars de la mecànica estadística teòrica, se n'han fet poques aplicacions experimentals. Tal com explica <b>Marco Ribezzi</b>, investigador del Departament de Física Fonamental, «la novetat principal d’INFERNOS és aconseguir una base experimental sòlida i rigorosa en aquest camp. El nostre objectiu és crear un dispositiu que pugui utilitzar la informació per subministrar o extreure energia d’un sistema». En aquest sentit, l’equip de la UB, en què també participa l’investigador del mateix Departament <b>Fèlix Ritort</b>, estudiarà com es pot fer servir la informació i les fluctuacions tèrmiques en la manipulació de molècules individuals. Des del punt de vista teòric, també es treballarà en el desenvolupament d'una teoria dels processos de fluctuació per poder obtenir algorismes eficients que permetin operar aquests petits dimonis de Maxwell.
 
INFERNOS és un projecte europeu del programa Future and Emerging Technologies (FET), amb una durada de tres anys, en el qual participen, a més dels investigadors de la UB, experts provinents de la Fundació Universitària Aalto (Hèlsinki, Finlàndia), que coordina el projecte, la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat d’Oslo (Noruega), la Universitat Tècnica de Delft (Països Baixos), el Centre Nacional de la Recerca Científica (França), i l’equip nord-americà de la Fundació de Recerca de la Universitat de l'Estat de Nova York.

Font: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/013.html

Public tags:

Ciutats intel·ligents, ecologia, xarxes socials i macrodades, al Congrés Europeu sobre Sistemes Complexos que té lloc a Barcelona (16 - 20 de setembre 2013)

Els sistemes socials, les xarxes de transport, els ecosistemes, els mercats financers, l'evolució del llenguatge o el tractament de la informació, entre molts altres exemples, tenen en comú que són xarxes complexes, és a dir, estan formats o són conseqüència de la interacció de múltiples components que s'influeixen mútuament. Aquesta qüestió l'estudien avui en dia les ciències de la complexitat, que també tenen aplicació en fenòmens actuals com ara les ciutats intel·ligents, l'activitat humana i el comportament social, la mobilitat urbana o les macrodades. Del 16 al 20 de setembre, experts prestigiosos d'aquesta disciplina es reuneixen a Barcelona en el marc del Congrés Europeu sobre Sistemes Complexos (ECCS-13), organitzat per la xarxa Complexitat.CAT.
L'ECCS-13, que presideix el catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB <b>Albert Díaz Guilera</b>, és el principal fòrum internacional sobre sistemes complexos. Amb una assistència de prop de 700 experts, l'ECCS-13 ofereix l'oportunitat de conèixer els reptes i les noves aplicacions d'una de les àrees científiques més interdisciplinàries dels nostres dies.

Trobareu la informació al web de la UB: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/09/020.html

Public tags:

El Dr. Xavier Batlle, escollit Fellow de la Societat Americana de Física

El professor Xavier Batlle ha estat  escollit Fellow de la Societat Americana de Física durant la reunió del Consell de la Societat del mes de novembre, a proposta del Grup Temàtic en Magnetisme. 

Segons l’acta del Consell, aquesta distinció ha estat atorgada al Dr. Batlle ‘per les seves contribucions importants i originals a la comprensió fonamental de les propietats magnètiques dels nanomaterials i dels sistemes nanoestructurats, i de la correlació entre els efectes de mida finita, de superfície, d’interfase, d’interacció i de proximitat’. La cerimònia de lliurament tindrà lloc durant la reunió anual de la Societat, del 18 al 22 de març de 2013 a Baltimore (EUA). Es tracta d’una de les reunions més importants de l’àmbit de la física amb una participació d’uns 7,000 científics d’arreu del mon.

La Societat Americana de Física fou fundada l’any 1899 a la Universitat de Columbia  (EUA), per tal de promocionar l’avenç de la física en benefici de la humanitat. Hores d’ara, aplega uns 51,000 membres. El programa APS Fellowship va ser creat per reconèixer els membres de la Societat que han contribuït al coneixement a través d’una recerca original o que ha conduït a contribucions innovadores en l’aplicació de la física a la ciència i la tecnologia (http://www.aps.org). L’elecció de nous Fellows està limitada anualment a un màxim del 0.5% dels membres. Segons la Societat, el Dr. Batlle ha estat guardonat ‘en reconeixement d’excepcionals contribucions a la física’.

Public tags:

Popularitat i similitud, elements clau per predir el creixement d’una xarxa (treball publicat a Nature)

Un treball publicat a Nature, en el qual han participat la Dra. M. Àngels Serrano i el Dr. Marian Boguñá, investigadors del Departament de Física Fonamental de la UB, desenvolupa un model que mostra que, a més de la popularitat, la similitud també és un factor determinant en el creixement de les xarxes, tal com explica Marián Boguñá, investigador del Departament de Física Fonamental i un dels autors de l’estudi: «El nostre model combina popularitat i similitud. Els models anteriors, en canvi, es basen en un dels dos aspectes per separat i generen xarxes poc realistes perquè els dos ingredients són fonamentals».

Trobareu la informació a la web de la UB: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/09/010.html

Public tags:

El canvi estructural de l’aigua a la nanoescala podria explicar les anomalies macroscòpiques que presenta, segons un estudi teòric (Dr. Franzese)

L'aigua es caracteritza perquè és un fluid amb un comportament anòmal. Possiblement gràcies a aquestes anomalies s'ha convertit en una substància bàsica per a la vida. En una recerca recent publicada a Scientífic Reports, revista d'accés obert del grup Nature, en la qual ha participat l'investigador del Departament de Física Fonamental de la UB Giancarlo Franzese, s'ha simulat el comportament de l'aigua en condicions extremes de baixa temperatura i d'alta pressió. Com a resultat s'han trobat evidències, a escales nanomètriques, que en l'aigua coexisteixen dos estats líquids diferents en densitat i energia que responen a diferents configuracions moleculars i que podrien ser la raó de les anomalies que presenta aquest fluid.

Trobareu la informació a la web de la UB: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2012/07/066.html

Public tags:

Pages

Subscribe to