Pietro Tierno, investigador de la Facultat, reconegut amb Consolidator Grants del Consell Europeu de Recerca

La investigadora de la UB Inés Domingo, de la Facultat de Geografia i Història, i l’investigador Pietro Tierno, de la Facultat de Física, han estat reconeguts amb dues Consolidator Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC) en el marc de la convocatòria del 2018. La nova edició d’aquests ajuts de l’ERC, que formen part del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, finançarà amb prop de 573 milions d’euros un conjunt de 291 projectes científics —el total de propostes presentades era 2.389— de vint-i-un països de tot Europa.

Aquesta convocatòria va ser dissenyada per donar suport a investigadors que volen establir grups de recerca i consolidar la seva carrera professional a Europa. Els guardonats han de tenir una trajectòria en què es demostri el seu talent científic i fer una proposta de recerca d’excel·lència per a cinc anys.

[...]

Avenços en la física experimental de col·loides 

Pietro Tierno, membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) i de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos de la UB (UBICS).Pietro Tierno, professor agregat al Departament de Física de la Matèria Condensada i membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) i de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos de la UB (UBICS), encapçala el projecte Engineering frustration in artificial colloidal ices: degeneracy, exotic lattices and 3D states (ENFORCE). Expert en l’àmbit de la física experimental de col·loides, Pietro Tierno ha fet contribucions d’alt impacte en camps diversos, com ara l’estudi de les dinàmiques de col·loides, la microfluídica, el magnetisme, les transicions de fases i la matèria activa. El professor Tierno ja va ser guardonant el 2013 amb una Starting Grant de l’ERC que li va permetre crear un grup propi de recerca pioner en el camp de la manipulació de matèria microscòpica (Magnetic Soft Matter Group). En aquesta línia, Pietro Tierno continuarà impulsant la recerca sobre qüestions fonamentals relacionades amb l'emergència de frustració geomètrica en sistemes físics tot emprant les partícules col·loïdals. 

 

 

 

Font: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/12/003.html

Public tags:

Lliurats els Premis del Consell Social de la UB i de la Fundació Bosch i Gimpera a la recerca i la transferència de coneixement

Aquest dimarts, 11 de desembre, es van lliurar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric els Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG). 

[...]

 

Fotografia de grup dels premiats

      Fotografia de grup dels premiats.                                                          

L’article publicat a la revista Nature Physics «Experimental free energy measurements of kinetic molecular states using fluctuation theorems» va ser reconegut amb el Premi Ramon Margalef a la millor recerca publicada en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivada d’una tesi doctoral. Aquest treball, publicat el 2012, formava part de la tesi doctoral de la investigadora Anna Alemany, que es va presentar el 2014. En l’estudi guardonat es demostra que és possible obtenir l’energia lliure —un valor que permet determinar la condició d’equilibri i l’espontaneïtat d’una reacció química— dels estats cinètics mitjançant l’aplicació de teoremes de fluctuació, utilitzats habitualment en física estadística. En la part de treball experimental es van utilitzar pinces òptiques per enrotllar i desenrotllar mecànicament estructures d’ADN i accedir, així, a estats cinètics intermedis, és a dir, no estables.

 

Font: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/12/015.html

 

 

 

       

 

 

 

                                                         

Public tags:

Investigadors del departament desenvolupen un nou cicle de refrigeració basat en materials magnètics

Investigadors del departament desenvolupen un nou cicle de refrigeració basat en materials magnètics

Un 17 % de la despesa energètica mundial es destina a la refrigeració domèstica i industrial. Aquest consum s’està disparant, principalment en països emergents, i es preveu que en pocs anys la despesa en refrigeració superi la que es dedica a generar calor, a causa sobretot del canvi climàtic. D’altra banda, la tecnologia actual que s’utilitza en refrigeració està basada en els fluorocarburs, uns gasos que provoquen efecte hivernacle i que en els propers anys s’hauran de substituir per altres alternatives.

Una de les opcions de canvi és la creació de sistemes de refrigeració basats en l’estat sòlid, i dins d’aquests, els materials que es basen en l’ús de camps magnètics per refredar són una de les alternatives més ben posicionades. En aquesta línia s’ha desenvolupat una recerca al Departament de Física de la Matèria Condensada de la UB, publicada a Nature Materials i liderada pels catedràtics Lluís Mañosa i Antoni Planes, i el doctorand Adrià Gràcia, en col·laboració amb el professor Oliver Gutfleisch, de la Universitat Tècnica de Darmstadt (Alemanya), i el doctor Tino Gottschall, del Helmholtz-Zentrum Dresden-Rossendorf (HZDR). Aquests investigadors han dissenyat un cicle de refredament en sis passos basat en la «memòria magnètica» de certs aliatges.

 

El cicle de refrigeració desenvolupat pels investigadors està format per sis passos. En el primer, s’aplica el camp magnètic i el material es refreda; en el següent, s’extreu el camp de manera que el material es manté imantat gràcies a la histèresi. En el tercer pas, s’aplica pressió mecànica sobre el material, la qual cosa permet modificar-ne l’estructura cristal·lina i tornar-lo al seu estat no magnètic alhora que el material s’escalfa. L'efecte de refrigeració té lloc en el quart pas, quan el material absorbeix calor de l’entorn. En el cinquè, s’elimina la pressió i el material es manté en aquest nou estat en el qual ja ha quedat desmagnetitzat. Finalment, l’aliatge lliura calor a l’entorn i així es tanca el cicle.

El cicle de refrigeració desenvolupat pels investigadors està format per sis passos. En el primer, s’aplica el camp magnètic i el material es refreda; en el següent, s’extreu el camp de manera que el material es manté imantat gràcies a la histèresi. En el tercer pas, s’aplica pressió mecànica sobre el material, la qual cosa permet modificar-ne l’estructura cristal·lina i tornar-lo al seu estat no magnètic alhora que el material s’escalfa. L'efecte de refrigeració té lloc en el quart pas, quan el material absorbeix calor de l’entorn. En el cinquè, s’elimina la pressió i el material es manté en aquest nou estat en el qual ja ha quedat desmagnetitzat. Finalment, l’aliatge lliura calor a l’entorn i així es tanca el cicle.

 

Podeu llegir la notícia completa a l'enllaç:

https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/10/009.html

Referència de l'article:

T. Gottschall, A. Gràcia-Condal, M. Fries, A. Taubel, L. Pfeuffer, L. Mañosa, A. Planes, K. P. Skokov, O. Gutfleisch: «A multicaloric cooling cycle that exploits thermal hysteresis», Nature Materials 2018. DOI: 10.1038/s41563-018-0166-6

 

--------------------------------------

Public tags:

Memòria del Departament de Física de la Matèria Condensada Bienni 2016-2017.

 

Memòria del Departament de Física de la Matèria Condensada

Bienni 2016-2017.

 

http://fmc.ub.edu/Memoria_2016_2017_FMC.pdf

Public tags:

L’expansió de les cèl·lules tumorals desafia la física actual

En un estudi publicat a la revista Nature Physics, un equip liderat per Xavier Trepat, investigador ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i professor del Departament de Biomedicina, i Jaume Casademunt, catedràtic del Departament de Física de la Matèria Condensada, revela quines forces exerceixen les cèl·lules tumorals per escampar-se. Sorprenentment, la relació entre aquestes forces i el moviment cel·lular transcendeix les lleis de la física tal com estan formulades actualment.

Llegiu la notícia completa a: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/09/029.html

 

D'esquerra a dreta, els investigadors Jaume Casademunt, Carlos Pérez i Xavier Trepat. Foto: IBEC

Article de referència:

Carlos Pérez-González, Ricard Alert, Carles Blanch-Mercader, Manuel Gómez-González, Tomasz Kolodziej, Elsa Bazellieres, Jaume Casademunt, Xavier Trepat (2018). «Active wetting of epithelial tissues». Nature Physics, 2018.

Public tags:

Nova plaça de lector / New lecturer position

Està oberta la convocatòria d'una plaça de 'Tenure-eligible lecturer' del programa Serra-Hunter en l'àmbit de la Física de la Matèria Condensada, destinada al nostre departament. Trobareu la referència de la plaça a l'enllaç:

http://serrahunter.gencat.cat/en/convocatoria_juliol_2018/oferta-de-contractacio/

 

Detalls sobre requisits i presentació de candidatures els trobareu a:

http://serrahunter.gencat.cat/en/convocatoria_juliol_2018/presentacio-de-candidatures/

 

La convocatòria es tanca el 16 de setembre de 2018.

 

----------------------------------

 

Opening of a 'Tenure-eligible lecturer' position within the Serra-Hunter program, in the area of condensed matter physics, assigned to the departament of condensed matter physics at Universitat de Barcelona. You will find the reference number of this position in the link:

http://serrahunter.gencat.cat/en/convocatoria_juliol_2018/oferta-de-contractacio/

 

Details about requirements and application can be found at:

http://serrahunter.gencat.cat/en/convocatoria_juliol_2018/presentacio-de-candidatures/

 

Deadline for submitting applications is September 16, 2018.

 

Public tags:

Jorge Wagensberg Lubinski (1948 - 2018)

Lamentem la defunció del nostre company i amic, Jorge Wagensberg Lubinski, que fou professor del nostre departament fins a la seva recent jubilació.

Nascut a Barcelona l’any 1948, va estudiar Física a la Universitat de Barcelona, on també es va doctorar i on va exercir de professor del 1971 al 2016.  

Va combinar la seva trajectòria docent i investigadora amb la seva passió per la divulgació de la ciència. Va dirigir la col·lecció de llibres Metatemas, de l'editorial Tusquets, i va publicar una extensa obra de pensament i divulgació científica. El 1991 va crear el Museu de la Ciència de la Fundació la Caixa i en va ser el director fins al 2005. També va liderar la renovació del projecte fins a convertir-lo en l’actual CosmoCaixa, un referent dels museus de ciència arreu del món.  

L'any 2005 fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la concepció del CosmoCaixa, i el 2007 amb la Creu de Sant Jordi. El 2010 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida. 
 

Els qui el vam conéixer en conservarem sempre un record inesborrable. Descansi en pau.

Jorge Wagensberg amb companys de l'antic departament de Termologia, el curs 82-83.

En Jorge Wagensberg va fer molts amics a la Universitat de Barcelona. Com a mostra d’aquesta estreta relació, quatre professors del departament que van ser-li especialment propers s’han ofert a glossar la seva relació en els textos que segueixen. Serveixin de modest homenatge.

 

 

CONVERSANDO CON JORGE

Eras un conversador nato: ingenioso, provocador y sumamente ameno. Las características del método científico y ciertas aportaciones “menores” de Einstein figuraban entre tus temas favoritos. Recuerdo tu fervor por la falsabilidad popperiana, como criterio de demarcación entre las ciencias experimentales y otras oscuras formas de conocimiento. Insistías en la necesaria reproducibilidad de un experimento para que pudiera jugar algún papel en el método científico.

En nuestras discrepancias, buscábamos ejemplos para defender posiciones. Así, al tratar sobre la reproducibilidad del experimento sacábamos a relucir a conveniencia la extinción de los dinosaurios y hasta el big bang. En cuanto al poder del método científico, coincidíamos en buena medida al admitir la diferencia entre el «contexto de la justificación», donde el método científico reina con esplendor, y el «contexto del descubrimiento», donde la intuición (Maxwell), y hasta la serendipia (Bose), han jugado un papel esencial en la creación de teorías físicas.

Me consta la gran devoción que sentías por Einstein, incluso en aspectos ajenos a la física. Recuerdo tu interés por localizar un libro sobre geometría plana que recibió como regalo a los doce años, y al que atribuyó gran influencia en su orientación posterior. ¡Cómo te maravillaste al conocer el asombro que causó en el niño Einstein la orientación espontánea de una brújula! Los niños, con sus preguntas y formas de razonar, te cautivaban. Por eso te referías con embeleso a las ocurrencias de tus sobrinos primero y, más recientemente, a las de tu hijo Diego.

Coincidíamos en nuestro gran aprecio por el genial recurso de Einstein a las fluctuaciones estadísticas —hasta entonces poco más que un mero resultado académico— como rica fuente de creatividad. Y nos admirábamos de cómo a partir de ellas pudo ser capaz de pronosticar el comportamiento corpuscular de la radiación (1909), explicar la opalescencia crítica (1910), deducir la existencia del fotón (1917) o sugerir la necesidad de asociar algún campo oscilatorio a las moléculas del gas ideal (1925), aún antes de la formulación de la mecánica cuántica.

Tengo grabada la impresión que te causó la carta de pésame que Einstein, unos días antes de morir, dirigió a los familiares de M. Besso —eterno amigo y confidente— con motivo de su fallecimiento. Acababa así: «He aquí que él también me ha precedido un poco en la despedida de este raro mundo. Esto nada significa. Para nosotros, físicos convencidos, esta distinción entre pasado, presente y futuro, no tiene más significado que el de una obstinada ilusión».

Gracias por tu amistad, Jorge, y por el imborrable recuerdo que dejas entre nosotros.

 

Luís Navarro Veguillas

 

L’equip dels professors de la facultat de Física, abans del tradicional partit de futbol de la diada de Sant Albert, l’any 1978.

 

 

SI JORGE FUE LA RESPUESTA, ¿CUAL FUE LA PREGUNTA?

Posiblemente la respuesta a la pregunta del título tiene mucho que ver con la curiosidad, la cultura en su más amplio sentido y la inquietud que genera el saber que puedes hacer cosas nuevas y diferentes.

Mis contactos amigables con Jorge empezaron a solidificarse a mi vuelta de Alemania. Él había acabado su tesis sobre Biofísica y la mía versaba sobre la oxigenación de la hemoglobina. A partir de ahí nos entrecruzamos muchas veces en discusiones sobre aspectos muy diferentes de cómo hacer, enseñar o divulgar la Ciencia y el futuro de la Biofísica en sus muy diferentes manifestaciones. Estuvimos a punto de hacer Ciencia juntos.

Cuando inició su andadura como director del museo conocido hoy como CosmoCaixa, me pidió que le diseñara y dotara de contenido la sala de nuevos materiales, lo que provocó un alud de conversaciones entre los dos sobre los aspectos más modernos de los nuevos materiales de la época. Yo le sugería materiales y él vislumbraba su plusvalía museística.

Hace dos años y cuando él colaboraba en el semanario “Ahora”, me hizo una entrañable entrevista que me permitió, una vez más, disfrutar del gran Jorge conocedor del mundo. Sus preguntas estaban siempre regidas por esa inmensa curiosidad y bondad que lo caracterizaban. Mi último contacto profesinal con él fue hace un año cuando lo invité, junto a Eduardo Mendoza y Norbert Bilbeny a debatir sobre qué significa envejecer y cómo nos debemos enfrentar al reto de añadir vida a los años.

Tal y como comenté en mi discurso de despedida de Jorge Wagensberg en nuestro Departamento, Jorge fue mucho más que un divulgador de la Ciencia. Jorge era un hombre culto, librepensador, escritor, editor y conocedor de los entresijos de la Ciencia. Vaya, un “todoterreno del mundo intelectual”.

Acabaré repitiendo mis palabras de aquel día: Jorge tu pusiste a Barcelona en el mapamundi de los museos de Ciencia y marcaste un camino que se ha seguido en todo el mundo.

Jorge, fue un inmenso placer tratar contigo.

 

Javier Tejada

 

 

LA INTERDISCIPLINARIETAT COM A INSPIRACIÓ I MÈTODE

Les diverses facetes de Jorge Wagensberg, com a científic, assagista, conferenciant, divulgador, escriptor o museògraf han estat àmpliament difoses, com correspon a la seva condició de personatge públic. M’agradaria afegir, però, alguns comentaris des de la perspectiva d’algú que ha compartit amb ell entranyables vivències personals.

Vaig tenir la fortuna de coincidir amb en Jorge (el Wagens com l’anomenàvem col·loquialment) en els inicis de les nostres trajectòries universitàries. Primer, com a companys de promoció, després com a doctorands en el mateix departament i en les nostres primeres passes com a docents. Junt amb en Leon Ouziel i Juan José Mena (per dissort també traspassat recentment) vàrem fer el viatge de final de llicenciatura a París, tot aprofitant per assistir al nostre primer congrés científic a Mulhouse. També vam ser companys durant els tres estius de milícies universitàries. Les seves dots d’actor i, sobretot, la seva audàcia van quedar paleses el dia que, davant del campament de Castillejos en ple, va fer una imitació dels oficials (incloent-hi el coronel). Sens dubte, encara ho recorden tots els que hi eren. L’habilitat per extreure els trets més destacats de cada persona imitada li era innata, tal com es veia en les caricatures dels companys que tenia penjades a les parets del seu despatx. En les pràctiques com a sergents a Lleida en Jorge va estar destinat al grup d’artilleria de muntanya. Encara tinc molt present la seva imatge en el centre d’una rotllana organitzant el centenar de muls carregats que giraven al seu voltant durant les sessions matinals d’instrucció per assajar el transport i muntatge de les peces que componien els canons. Records envoltats d’una barreja de complicitat i bon humor, a vegades recuperats pel so d’un violí, instrument que també tocava.

En Jorge era un conferenciant molt eloqüent, amb una gran capacitat de seducció que era hàbilment aprofitada per engrescar l’auditori que l’escoltava. Puc donar fe que qualsevol anècdota resultava molt més interessant i divertida explicada per ell que viscuda en primera persona. Una de les seves principals virtuts era la capacitat per interaccionar amb els que l’envoltaven i, a través de la seva amena conversa, assimilar i integrar diferents formes de coneixement. Quan amb Antoni Giró estàvem posant a punt programes de simulació del comportament dels àtoms en la matèria condensada, en Wagens, que s’havia decantat per l’estudi de sistemes vius, ens va engrescar a dissenyar un programa que, inspirat en tècniques pròpies de mecànica estadística (Dinàmica Molecular, Monte Carlo), simulés el comportament de les poblacions de sistemes vius. Aquesta col·laboració va donar lloc a un programa d’ordinador que ell, com a bon divulgador, va batejar com "Barcelonagrama” i així es va iniciar una innovadora línia d’investigació.

M’agradaria destacar la seva aposta per la interdisciplinarietat com a base per a desenvolupar la creació. En uns moments en que la transversalitat encara no estava de moda, ell va conrear amb entusiasme i decisió la multidisciplinarietat. Dintre del mon específicament científic, dividit en parcel·les tradicionalment impermeables, la seva recerca es va desenvolupar en la frontera entre la física i la biologia, la qual cosa el va dur a ser un pioner de la recerca en biofísica, que en gran part també va guiar la seva concepció de l’innovador model del museu Cosmocaixa.

Per acabar, recordaré una auto-definició que il·lustra bé el pensament i activitats del personatge: "Cultivo la investigación en ciencia y el ensayo en pensamiento científico y practico la interdisciplinariedad y la dispersión intelectual con entusiasmo".

 

Joan Àngel Padró

 

Jorge Wagensberg, amb Joan Àngel Padró (degà) i Josep Maria Solanes (secretari), en l’acte de graduació de la facultat de Física de la UB en què va ser el padrí de la promoció.

 

 

La primera vegada que vaig veure al Wagens va ser en els passadissos de l'Institut de Cornellà, avui Institut Francesç Macià, quan jo estava cursant el COU. Conjuntament amb el Dr. Padró, havien estat "reclutats" per donar algunes classes pel Dr. Torra, que era per aquells temps el director del centre.

Després, quan ja estava estudiant el 2n any de física va sorgir la possibilitat de col·laborar amb la part experimental de la investigació que conclouria en la tesi doctoral del Wagens: "Balanç energètic i dissipació entròpica en un cultiu bacterià". El treball es realitzava a l'antic departament de Termologia que estava a la planta 3a de la part "vella" de la facultat de física. S’estudiava l'evolució d'un sistema biològic, un cultiu bacterià, des de la inoculació en un mitjà de cultiu fins a la degradació i mort quan l'aliment desapareixia i la contaminació feien impossible la vida de les cèl·lules bacterianes. S'utilitzava un calorímetre modificat que permetia la mesura de la potència dissipada i també de la densitat òptica o terbolesa. D'aquesta manera es podia caracteritzar el creixement i el desenvolupament del sistema biològic. Per poder conèixer el nombre de bacteris viables en cada instant de temps, es disposava d'un sistema "còpia" de l'original que permetia prendre mostres i després realitzar cultius en plaques de Petri. És aquí on interveníem els "col·laboradors", doncs era un procés molt laboriós on s'havia d'evitar en la mesura possible contaminacions per fongs que feien malbé les mesures.

És aquí quan va ocórrer un succés que indica els perills de la física experimental. Jo havia trobat un petit armari de cuina, de fòrmica, i se’ns va acudir folrar-lo amb paper d'alumini per dins i instal·lar-hi un tub fluorescent ultraviolat, per conservar-hi dins les plaques de Petri preparades i lliures de contaminació. Com que cada estudi experimental durava diversos dies, el Wagens es quedava a dormir a les nits prenent mostres a intervals regulars. Un dia, en arribar al matí el Wagens no hi era, però el calorímetre seguia funcionant i no s'havien pres mostres des de feia algunes hores. Tot era molt estrany, i a més no vam poder contactar amb ell.

Després ja ho vam saber. A mitjanit es va despertar i no podia obrir els ulls de tan irritats com els tenia. Com va poder, va sortir del departament, va baixar les escales a cegues i, tot avançant pel passadís, va arribar al hall d'entrada de la facultat. Recordem que en aquella època, la facultat es tancava a la nit i no hi havia servei de seguretat, ni mòbils...

Va aconseguir sortir al carrer i, segons ens va explicar després, tot seguint la vorada de la vorera amb el peu va arribar a la Diagonal i, sense saber com, va aconseguir agafar un taxi. Total, cremades a les còrnies a causa de la llum ultraviolada, que per sort no van arribar a un extrem irreversible. Passada una setmana vam anar a visitar-lo a casa seva el Dr. Vidal i jo. Era encara al llit; ens va obrir la seva mare, que estava horroritzada per tot el que havia passat.

Bé... ja ho sabeu, el Wagens es va recuperar, i el 7 de març de 1976 va defensar la seva tesi sense cap problema. Després el vaig tenir de professor a 4t de carrera, i de company a l'equip de futbol de professors –hi ha una foto que ho prova. Més tard vam ser companys com a professors a la facultat... i sempre amb el seu gran sentit de l'humor, tot vivint el dia a dia... endavant... sempre cap endavant.

Ah!... ell em deia “J” i jo a ell “George”.... després ja va venir això de JL.

 

Juan Luís Gómez

 

Public tags:

Exposició: «Els números i la humanitat»

L’exposició ens permet reflexionar sobre l’omnipresència dels números en la vida de les persones i en l’evolució de la humanitat. En aquest sentit, explica la rellevància dels números en les múltiples disciplines del coneixement humà, i a més els vincula al contingut dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Comissariada per Javier Tejada, catedràtic de Física de l’Estat Sòlid de la UB, la mostra s'inaugurarà el dijous 11 de gener, a les 19.00 h, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric.

Més informació

Dates : 10-01-2018 al 07-02-2018

Organitza : Grup Interdisciplinari de Reflexió i Solucions Matemàtiques per a Entitats (GISME-UB)

Lloc : Edifici Històric, vestíbul

 

Public tags:

Un estudi teòric explica la ‘selecció natural’ de les proteïnes

Investigadors de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat de Barcelona (IN2UB) i del Departament de Física de la Matèria Condensada han presentat el primer estudi computacional que simula la selecció natural de les proteïnes en l’aigua en condicions ambientals diferents, amb l’objectiu de dissenyar les seqüències d’aminoàcids que expressen les seves funcions a unes temperatures i pressions específiques.

Trobareu més informació a l'enllaç:

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/09/015.html

Public tags:

Nova tècnica per visualitzar ones acústiques superficials i els seus efectes en materials nanomagnètics

Investigadors del Departament de Física de la Matèria Condensada han participat en el desenvolupament d'una nova tècnica experimental que permet d'utilitzar ones acústiques superficials per millorar l'emmagatzematge i el processament de dades. Els investigadors de la UB Joan Manel Hernández, Sergi Lendínez i  Nahuel Statuto han treballat juntament amb experts del sincrotró ALBA i de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona, en col·laboració amb l'Institut Paul Scherrer (Suïssa), la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia i l'Institut Paul Drude (tots dos a Alemanya).

Trobareu més informació a l'enllaç:

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/09/004.html

Public tags:

Pages

Subscribe to