Jaume Casademunt i Eduard Vives, nous catedràtics del departament

Els Drs. Jaume Casademunt i Eduard Vives, professors titulars d'universitat del nostre departament i reconeguts experts en biofísica teòrica i en física de materials, respectivament, han estat proposats recentment per a sengles posicions de catedràtic d'universitat de Física de la Matèria Condensada.

 

 

        

Public tags:

Pietro Tierno, nou professor agregat del departament

 
El Dr Pietro Tierno, investigador Ramon y Cajal del departament i reconegut expert en física experimental de col·loids, va obtenir a finals del mes de febrer una plaça permanent de professor agregat en el nostre departament.  
 

Public tags:

El Dr. Giancarlo Franzese, nou ICREA Acadèmia 2016

Avui s'ha fet públic que el Dr Giancarlo Franzese, professor del DFMC i membre del IN2UB, és un dels quinze professors universitaris distingits en la convocatòria ICREA Acadèmia 2016.

 

La convocatòria ICREA Acadèmia ofereix a professors de les universitats públiques catalanes un premi que els hi permet una dedicació superior a la recerca, reduint les seves tasques docents i aportant un suport econòmic. El reconeixement, que s’atorga per cinc anys, ha permés augmentar l’impacte i l’abast internacional de la recerca que es fa a les nostres universitats. 

Public tags:

El Nobel en Física 2016, sobre Transicions de fase topològiques i sistemes quàntics de baixa dimensionalitat, explicat pels professors del departament de Física de la Matèria Condensada.

Dimecres 22 de març  i dijous 23 de març van tenir lloc dos seminaris d'introducció al premi Nobel en Física 2016, a l'aula Eduard Fontseré de la facultat de Física de la UB.
El Prof. Giancarlo Franzese va coordinar els seminaris, que van anar a càrrec de les professores del departament de Física de la Matèria Condensada:

Prof. M. Carmen Miguel López (22/03, 13:45h)
“Xerrada d'introducció al Premi Nobel en Física 2016”
(per als estudiants del grau en Física).

Prof. M. Àngels Garcia Bach (23/03, 12:00h)
“Xerrada d'’aprofundiment del Premi Nobel en Física 2016”.
(per als graduats i doctors en Física)
 

En aquest enllaç trobareu el pdf amb les diapositives que es van projectar.

 

http://fmc.ub.edu/Nobel2016_FacultatQHE.pdf

Public tags:

Investigadors del Dep. de Física de la Matèria Condensada i de Center for Polymer Studies and Department of Physics de Boston University, publiquen un article.

Investigadors del  Dep. de Física de la Matèria Condensada i de Center for Polymer Studies and Department of Physics de Boston University, publiquen un article "Structural Interpretation of the Large Slowdown of Water Dynamics at Stacked Phospholipid Membranes for Decreasing Hydration Level: All-Atom Molecular Dynamics".

Podeu consultar l'article a: http://www.mdpi.com/1996-1944/9/5/319

Public tags:

Un model teòric descriu de manera generalitzada les forces del buit quàntic

Les fluctuacions quàntiques del camp electromagnètic en el petit espai comprès entre dos cossos neutres originen un dels fenòmens més intrigants de la naturalesa: l'anomenat efecte Casimir (Hendrik Casimir, 1948), que consisteix en l’atracció entre aquests dos cossos. L'efecte Casimir es produeix a causa de les forces de Casimir-Lifshitz, que poden ser tant d'atracció com de repulsió. Aquestes forces, que s’han pogut demostrar experimentalment, amb precisió, durant la darrera dècada, són negligibles a escala macroscòpica, però manifesten la seva importància en l’escala nanoscòpica.

 

Casimir: una nova explicació

En un treball publicat a la revista Physical Review Letters, liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, s’ha presentat un model teòric que descriu adequadament la mesura de les forces de Casimir-Lifshitz, tant en experiments d’atracció com de repulsió.

Els investigadors proposen una nova aproximació per calcular la força d’interacció entre dues superfícies amb una separació de l’ordre d’uns pocs nanòmetres. Per dur a terme el seu treball, han utilitzat el concepte de fotó i el principi d’incertesa quàntica. Aquest càlcul també ha permès superar la dificultat que planteja la configuració geomètrica dels sistemes experimentals. Així doncs, el resultat és una expressió generalitzada tant per a forces atractives com repulsives i per a valors arbitraris de distància i de temperatura.

En aquest treball hi han participat els investigadors Miquel Rubí i Agustín Pérez Madrid, del Departament de Física de la Matèria Condensada de la UB, així com Luciano C. Lapas, de la Universitat Federal d’Integració Llatinoamericana (Brasil).

 

Referència de l’article:

L. C. Lapas, A. Pérez Madrid, M. Rubí. «Theory of Casimir forces without the proximity-force approximation». Physical Review Letters, març de 2016. DOI: 10.1103/PhysRevLett.116.110601

Public tags:

El catedràtic Miquel Rubí, investit doctor honoris causa per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia

L'11 de març passat, el catedràtic del Departament de Física Fonamental Miquel Rubí va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) durant la Cerimònia de Premis de Doctorat d'aquesta universitat.

Miquel Rubí és expert en el camp de la física de la matèria condensada. És el director del Grup de Recerca Consolidat de Física Estadística i centra l’activitat investigadora en l’estudi de fenòmens de no-equilibri en sistemes a la nanoescala, els seus principis bàsics i les aplicacions en biologia i nanociència. Ha estat director del Departament de Física Fonamental, gestor del Programa de Física del Ministeri de Ciència i Innovació i representant espanyol en diversos programes de la Unió Europea. Des del 1996, és director de la Sitges Conference on Statistical Mechanics. És Premi von Humboldt 2003 de la Fundació Alexander von Humboldt per les seves contribucions a la teoria dels processos estocàstics, i Medalla Onsager 2003 de la Universitat de Trondheim. També ha estat reconegut per la Universitat de Trondheim (Noruega), la Universitat Autònoma Metropolitana (Mèxic), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la Universitat Autònoma de San Luis Potosí (Mèxic), així com per l’Imperial College (Londres). Ha fet diverses estades al Centre de l'Energia i les Ciències Tèrmiques de Lió (CETHIL) i a l’Escola Politècnica de París.

Informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/03/022.html

Public tags:

El catedràtic Javier Tejada, Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física

Els Premis de Física, convocats per la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Fundació BBVA, seleccionen cada any les fites més rellevants de la recerca en física que es fa a Espanya. En aquesta ocasió, la Medalla de l'RSEF ha recaigut en Javier Tejada Palacios, catedràtic de Física de l'Estat Sòlid de la Universitat de Barcelona, «pels seus descobriments essencials en l'àrea del magnetisme quàntic, que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria».

La Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física, dotada amb 15.000 euros, premia la tasca investigadora del candidat, la seva trajectòria científica i la seva col·laboració amb la Reial Societat Espanyola de Física.

Javier Tejada (Castejón, Navarra, 1948) és catedràtic de Física de l'Estat Sòlid a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Físiques el 1970, i va obtenir el doctorat el 1975. Va dur a terme la recerca de la seva tesi a la Universitat de Munic, en col·laboració amb diversos premis Nobel. En tornar d'Alemanya, va crear a la Universitat de Barcelona un laboratori de magnetisme, que des de fa dues dècades s'ha convertit en un referent mundial en magnetisme quàntic.

Investigant el fenomen del magnetisme a la nanoescala —en tot just uns centenars d'àtoms de material—, Tejada ha descobert l'anomenat efecte túnel de l'spin, que es considera una de les fites de la recerca en mecànica quàntica. Aquest fenomen explica com en un nanoimant —format per uns pocs àtoms— els pols nord i sud s'inverteixen contínuament sense que hi hagi gairebé cost energètic. És un procés que determina el límit d'emmagatzematge de les memòries magnètiques, per exemple. També permet dissenyar bits quàntics magnètics per a computació quàntica.

Un altre dels seus descobriments és la deflagració magnètica quàntica. Es tracta d'un fenomen equivalent al de la combustió química, però magnètic i dictat per lleis quàntiques. Si la flama química es propaga emetent llum i calor —un paper que es crema, per exemple—, la flama magnètica es propaga pel material a força d'inversions de polaritat. Aquesta deflagració quàntica magnètica és l'únic cas que es coneix en la natura en què les lleis quàntiques dicten la velocitat de propagació de la flama.

Aquesta troballa ha donat lloc a altres descobriments amb aplicacions tecnològiques molt rellevants, com una nova tècnica per visualitzar stents coronaris una vegada implantats en l'organisme —la qual cosa permet estudiar com es deterioren—, o una tècnica que permet veure en un quadre la signatura de Goya que no havia estat mai detectada.

Tejada ha publicat més de 300 articles científics que han acumulat més de 9.000 citacions. És autor de vint patents, entre les quals n'hi ha una amb el Banc Central Europeu i una altra amb Xerox. També ha col·laborat amb el Museu Nacional del Prado. El jurat també reconeix la seva tasca de formació de joves investigadors i la seva activitat divulgativa.

 

Enllaç a la nota de premsa de l'RSEF.

 

Més informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/01/028.html

Tags:

La UB ha aconseguit 28 projectes de recerca del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per un import de 8,5 milions d’euros

La Universitat de Barcelona ha aconseguit, fins ara, 28 projectes de recerca concedits en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE), que sumen en total més de 8,5 milions d’euros. En aquests moments, la CE ja ha tancat 159 convocatòries del programa Horitzó 2020, n’hi ha 36 d’obertes i està previst que se’n publiquin més. El nombre de projectes concedits es pot incrementar durant els mesos vinents.

Els bons resultats obtinguts fins ara per la UB es reparteixen entre onze centres de la institució. Química encapçala la llista de projectes concedits, amb set en total. La segueixen Física, amb sis, Biologia, amb quatre, i Economia i Empresa, amb tres. Psicologia, amb dos projectes concedits, i Belles Arts, Farmàcia, Filosofia, Matemàtiques, Educació i el CRAI, amb un cada una, completen la llista. El Departament de Física Fonamental destaca de manera rellevant, amb cinc projectes concedits, mentre que el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular és el que, de moment, ha obtingut més finançament.

El mes d’abril passat es va saber que Catalunya havia captat el 2014 més de 110 milions del programa Horitzó 2020. D’aquesta xifra, 71 milions corresponien a ajuts per a projectes transnacionals de recerca i d’innovació d’empreses, centres tecnològics, universitats i altres entitats del sistema de recerca i innovació català.

La Universitat de Barcelona ha encetat una política d’impuls i ajuda als seus investigadors perquè participin en aquestes convocatòries, amb resultats notables fins ara.

 

Informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/06/031.html

 

Tags:

Investigadors de la UB i de la Universitat de Nova York mostren com crear i controlar ones d’spin en nanoestructures

Un equip de físics de la UB i de la Universitat de Nova York (NYU) han desenvolupat un mètode per controlar les oscil·lacions que tenen lloc dins d'un material magnètic i que es poden utilitzar per emmagatzemar i transportar informació. Aquest descobriment podria millorar la capacitat de càlcul i alhora reduir el consum d’energia dels nous processadors.

Els resultats es publiquen a la revista Nature Nanotechnology i mostren com es pot manipular ones d'spin en nanomaterials magnètics. Aquestes ones són molt semblants a les que es propaguen per la superfície d'un oceà. A més, les ones d’spin, igual que les electromagnètiques (com ara la llum o les ones de ràdio), també poden transferir energia i informació d'un lloc a un altre de manera eficient.

L’objectiu principal d’aquesta recerca era desenvolupar un mecanisme per controlar les ones d’spin. En aquest estudi, els investigadors de l’equip UB-NYU mostren com les ones d’spin es poden atrapar mitjançant «gotes» magnètiques: un pas més per aconseguir-ne el control.

«Les ones d’spin tenen potencial per portar el processament de la informació a un estadi superior al de l’era digital, més inspirat en com funciona el cervell», explica Ferran Macià, investigador del Departament de Física Fonamental de la UB i primer autor de l’article. «Els nostres resultats mostren que podem crear ones d’spin en espais minúsculs confinats i que podem emmagatzemar-hi energia. Ara ens falta investigar fins a quin punt es poden propagar aquestes ones i com s’han d’utilitzar per codificar informació».

Els altres autors de l'estudi són Andrew Kent, de la Universitat de Nova York, i Dirk Backes, abans investigador postdoctoral també a la NYU, i actualment a la Universitat de Cambridge.

Trobareu la informació a: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/11/041.html

Public tags:

Pages

Subscribe to