El catedràtic Miquel Rubí, investit doctor honoris causa per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia

L'11 de març passat, el catedràtic del Departament de Física Fonamental Miquel Rubí va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) durant la Cerimònia de Premis de Doctorat d'aquesta universitat.

Miquel Rubí és expert en el camp de la física de la matèria condensada. És el director del Grup de Recerca Consolidat de Física Estadística i centra l’activitat investigadora en l’estudi de fenòmens de no-equilibri en sistemes a la nanoescala, els seus principis bàsics i les aplicacions en biologia i nanociència. Ha estat director del Departament de Física Fonamental, gestor del Programa de Física del Ministeri de Ciència i Innovació i representant espanyol en diversos programes de la Unió Europea. Des del 1996, és director de la Sitges Conference on Statistical Mechanics. És Premi von Humboldt 2003 de la Fundació Alexander von Humboldt per les seves contribucions a la teoria dels processos estocàstics, i Medalla Onsager 2003 de la Universitat de Trondheim. També ha estat reconegut per la Universitat de Trondheim (Noruega), la Universitat Autònoma Metropolitana (Mèxic), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la Universitat Autònoma de San Luis Potosí (Mèxic), així com per l’Imperial College (Londres). Ha fet diverses estades al Centre de l'Energia i les Ciències Tèrmiques de Lió (CETHIL) i a l’Escola Politècnica de París.

Informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/03/022.html

Public tags:

El catedràtic Javier Tejada, Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física

Els Premis de Física, convocats per la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Fundació BBVA, seleccionen cada any les fites més rellevants de la recerca en física que es fa a Espanya. En aquesta ocasió, la Medalla de l'RSEF ha recaigut en Javier Tejada Palacios, catedràtic de Física de l'Estat Sòlid de la Universitat de Barcelona, «pels seus descobriments essencials en l'àrea del magnetisme quàntic, que han impactat els fonaments del coneixement bàsic de les propietats magnètiques de la matèria».

La Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física, dotada amb 15.000 euros, premia la tasca investigadora del candidat, la seva trajectòria científica i la seva col·laboració amb la Reial Societat Espanyola de Física.

Javier Tejada (Castejón, Navarra, 1948) és catedràtic de Física de l'Estat Sòlid a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Físiques el 1970, i va obtenir el doctorat el 1975. Va dur a terme la recerca de la seva tesi a la Universitat de Munic, en col·laboració amb diversos premis Nobel. En tornar d'Alemanya, va crear a la Universitat de Barcelona un laboratori de magnetisme, que des de fa dues dècades s'ha convertit en un referent mundial en magnetisme quàntic.

Investigant el fenomen del magnetisme a la nanoescala —en tot just uns centenars d'àtoms de material—, Tejada ha descobert l'anomenat efecte túnel de l'spin, que es considera una de les fites de la recerca en mecànica quàntica. Aquest fenomen explica com en un nanoimant —format per uns pocs àtoms— els pols nord i sud s'inverteixen contínuament sense que hi hagi gairebé cost energètic. És un procés que determina el límit d'emmagatzematge de les memòries magnètiques, per exemple. També permet dissenyar bits quàntics magnètics per a computació quàntica.

Un altre dels seus descobriments és la deflagració magnètica quàntica. Es tracta d'un fenomen equivalent al de la combustió química, però magnètic i dictat per lleis quàntiques. Si la flama química es propaga emetent llum i calor —un paper que es crema, per exemple—, la flama magnètica es propaga pel material a força d'inversions de polaritat. Aquesta deflagració quàntica magnètica és l'únic cas que es coneix en la natura en què les lleis quàntiques dicten la velocitat de propagació de la flama.

Aquesta troballa ha donat lloc a altres descobriments amb aplicacions tecnològiques molt rellevants, com una nova tècnica per visualitzar stents coronaris una vegada implantats en l'organisme —la qual cosa permet estudiar com es deterioren—, o una tècnica que permet veure en un quadre la signatura de Goya que no havia estat mai detectada.

Tejada ha publicat més de 300 articles científics que han acumulat més de 9.000 citacions. És autor de vint patents, entre les quals n'hi ha una amb el Banc Central Europeu i una altra amb Xerox. També ha col·laborat amb el Museu Nacional del Prado. El jurat també reconeix la seva tasca de formació de joves investigadors i la seva activitat divulgativa.

 

Enllaç a la nota de premsa de l'RSEF.

 

Més informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/01/028.html

Tags:

La UB ha aconseguit 28 projectes de recerca del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea per un import de 8,5 milions d’euros

La Universitat de Barcelona ha aconseguit, fins ara, 28 projectes de recerca concedits en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE), que sumen en total més de 8,5 milions d’euros. En aquests moments, la CE ja ha tancat 159 convocatòries del programa Horitzó 2020, n’hi ha 36 d’obertes i està previst que se’n publiquin més. El nombre de projectes concedits es pot incrementar durant els mesos vinents.

Els bons resultats obtinguts fins ara per la UB es reparteixen entre onze centres de la institució. Química encapçala la llista de projectes concedits, amb set en total. La segueixen Física, amb sis, Biologia, amb quatre, i Economia i Empresa, amb tres. Psicologia, amb dos projectes concedits, i Belles Arts, Farmàcia, Filosofia, Matemàtiques, Educació i el CRAI, amb un cada una, completen la llista. El Departament de Física Fonamental destaca de manera rellevant, amb cinc projectes concedits, mentre que el Departament de Bioquímica i Biologia Molecular és el que, de moment, ha obtingut més finançament.

El mes d’abril passat es va saber que Catalunya havia captat el 2014 més de 110 milions del programa Horitzó 2020. D’aquesta xifra, 71 milions corresponien a ajuts per a projectes transnacionals de recerca i d’innovació d’empreses, centres tecnològics, universitats i altres entitats del sistema de recerca i innovació català.

La Universitat de Barcelona ha encetat una política d’impuls i ajuda als seus investigadors perquè participin en aquestes convocatòries, amb resultats notables fins ara.

 

Informació: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/06/031.html

 

Tags:

Investigadors de la UB i de la Universitat de Nova York mostren com crear i controlar ones d’spin en nanoestructures

Un equip de físics de la UB i de la Universitat de Nova York (NYU) han desenvolupat un mètode per controlar les oscil·lacions que tenen lloc dins d'un material magnètic i que es poden utilitzar per emmagatzemar i transportar informació. Aquest descobriment podria millorar la capacitat de càlcul i alhora reduir el consum d’energia dels nous processadors.

Els resultats es publiquen a la revista Nature Nanotechnology i mostren com es pot manipular ones d'spin en nanomaterials magnètics. Aquestes ones són molt semblants a les que es propaguen per la superfície d'un oceà. A més, les ones d’spin, igual que les electromagnètiques (com ara la llum o les ones de ràdio), també poden transferir energia i informació d'un lloc a un altre de manera eficient.

L’objectiu principal d’aquesta recerca era desenvolupar un mecanisme per controlar les ones d’spin. En aquest estudi, els investigadors de l’equip UB-NYU mostren com les ones d’spin es poden atrapar mitjançant «gotes» magnètiques: un pas més per aconseguir-ne el control.

«Les ones d’spin tenen potencial per portar el processament de la informació a un estadi superior al de l’era digital, més inspirat en com funciona el cervell», explica Ferran Macià, investigador del Departament de Física Fonamental de la UB i primer autor de l’article. «Els nostres resultats mostren que podem crear ones d’spin en espais minúsculs confinats i que podem emmagatzemar-hi energia. Ara ens falta investigar fins a quin punt es poden propagar aquestes ones i com s’han d’utilitzar per codificar informació».

Els altres autors de l'estudi són Andrew Kent, de la Universitat de Nova York, i Dirk Backes, abans investigador postdoctoral també a la NYU, i actualment a la Universitat de Cambridge.

Trobareu la informació a: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/11/041.html

Public tags:

Albert Fert, premi Nobel de Física 2007, a la X Trobada Internacional sobre Magnetisme i Superconductivitat a Nanoescala

Prop d’una cinquantena d’experts internacionals abordaran els avenços científics més rellevants en l’àmbit del magnetisme molecular, la superconductivitat, l’espintrònica i àrees afins durant la X Trobada Internacional sobre Magnetisme i Superconductivitat a Nanoescala, una cita científica tradicional en el món de la física i el magnetisme quàntic que té lloc cada estiu a la localitat de Coma-ruga (Baix Penedès).

Enguany, aquest fòrum internacional tindrà lloc del 30 de juny al 4 de juliol a l’hotel Vita Coma-ruga, sota l’organització d’un comitè encapçalat per Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB; els professors Antoni Garcia Santiago i Joan Manel Hernández, del mateix Departament, i els experts Eugene M. Chudnovsky, de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY), i Valerii Vinokur, del Laboratori Nacional Argonne, als Estats Units.

La conferència plenària del fòrum serà a càrrec del professor Albert Fert, premi Nobel de Física el 2007, juntament amb Peter Grünberg, pel descobriment de la magnetoresistència gegant (GMR), una fita científica que ha permès desenvolupar una nova generació de sensors i dispositius electrònics. La sessió del professor Albert Fert, que és expert de la Unitat Mixta de Física CNRS-Thales (França), està prevista el dijous 3 de juliol, a les 9 hores.

La Trobada Internacional sobre Magnetisme i Superconductivitat a Nanoescala, que va néixer tot just fa deu anys, està impulsada per Javier Tejada, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UB i Premi Nacional de Recerca 2009. Tejada és especialista en el camp del magnetisme i en l’estudi dels efectes quàntics en magnetisme i superconductivitat mitjançant microones i ones acústiques d’alta freqüència. Doctor honoris causa per la CUNY el 1996, és catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB, dirigeix ​​el Laboratori UBX (UB-Xerox) i el Grup de Magnetisme de la UB. És el primer físic espanyol reconegut al nostre país com a descobridor d’un nou fenomen en la història de la física: l’efecte túnel mesoscòpic de la magnetització en imants moleculars (Physical Review Letters, 1996), d’acord amb les teories del físic Eugene M. Chudnovsky sobre l’efecte túnel de la magnetització. El descobriment d’aquesta insòlita propietat del món de la mecànica quàntica, a càrrec del Grup de Magnetisme de la UB en col·laboració amb la CUNY i l’empresa Xerox, va ser reconegut com una de les fites científiques del segle XX en l’estudi de l’espín, segons el monogràfic Milestones in Spin, editat el 2008 per la prestigiosa revista científica Nature.

Info: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2014/06/048.html

Public tags:

‘Advanced grant’ per a un projecte del catedràtic José Remesal que uneix historiadors i físics per estudiar el comerç d’aliments a l’imperi romà

catedràtic d’Història Antiga José Remesal ha estat seleccionat com a destinatari d’un advanced grant, el prestigiós ajut que concedeix el Consell Europeu de Recerca (ERC) a investigadors sèniors, pel projecte EPNet (Production and distribution of food during the Roman Empire: economic and political dynamics), que uneix la física, en concret l’estudi de xarxes complexes, amb la història per investigar les dinàmiques del comerç durant l’imperi romà. El projecte parteix d’una de les bases de dades més importants que existeixen sobre àmfores i la seva epigrafia, resultat de la tasca que ha dut a terme durant vint-i-cinc anys el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB, i que consta de 36.000 registres amb una mitjana de quinze ítems d’informació per cada registre. Els models teòrics sobre xarxes i les simulacions informàtiques serviran per extreure informació d’aquesta base de dades que permeti formular i validar hipòtesis sobre els mecanismes polítics i econòmics del món romà.

 

Sobre la complementarietat del treball d’historiadors, físics i informàtics, Remesal afirma que «per als físics el projecte és una possibilitat d’aplicar els models a dades reals, mentre que als historiadors els permet abastar i analitzar una base de dades de gran magnitud». A més del CEIPAC, són socis del projecte el grup de recerca de la UB PhysComp (coordinat per Albert Díaz Guilera), que es dedica a l’estudi de xarxes complexes des de la perspectiva de la física estadística; el Barcelona Supercomputing Centre (Xavier Rubio), i la consultora SIRIS Academic, especialitzada en models semàntics i gestió del coneixement (Bernardo Rondelli).

 

Font: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/015.html

Public tags:

II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI)

Reportatge de la II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI): http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/web_multimedia/videos/videos_2014/jipi.html

Vídeos de la II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI): http://www.ub.edu/ubtv/cerca/?cercar=jipi

Pàgina de la la II Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI): http://www.ub.edu/jipi/

Public tags:

Noves claus sobre el comportament termodinàmic dels nanosistemes

L’energia que perden els sistemes petits, per exemple els nanodispositius, pot ser crucial perquè aquests tipus de sistemes funcionin de manera òptima. Segons els principis de la termodinàmica, l’aplicació de la teoria de l’estabilitat i la mecànica estadística clàssica a la descripció de sistemes petits en condicions externes que els desestabilitzen mostra una producció constant de calor quan el sistema oscil·la entre dues configuracions estructurals o fases termodinàmiques.

Un estudi publicat a la revista Physical Review E, signat per Agustín Pérez, professor del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona, i Iván Santamaría, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, analitza les implicacions que té la forma finita d’un sistema en el seu comportament termodinàmic.

Public tags:

La professora de la UB Emma Sallent, nova presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

La professora del Departament de Física Fonamental Emma Sallent ha estat escollida presidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Sallent succeeix en el càrrec Mònica Rius, professora de l'Àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica de la UB, que ha presidit l'SCHCT des del 2009.

Emma Sallent del Colombo ha centrat la seva recerca en la història del càlcul vectorial i de la física matemàtica a Itàlia, i també en la història de la ciència a la Catalunya de principis del segle XX. És membre del comitè editor de la revista de divulgació i història de les matemàtiques Lettera Matematica Pristem. Actualment està treballant en l’edició de la correspondència entre els matemàtics Gösta Mittag-Leffler i Vito Volterra. També estudia les relacions entre el metge i naturalista italià Ulisse Aldrovandi i Espanya (segle XVI), en col·laboració amb José Pardo Tomás, investigador de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC), en el marc del projecte Cultura mèdica novohispana: circulació atlàntica, recepció i apropiacions. Així mateix, és coordinadora de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB.

Font original: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/11/001.html

 

Public tags:

Projecte INFERNOS: construint el dimoni de Maxwell a nanoescala

El dimoni de Maxwell és una màquina imaginada per James Clerk Maxwell el 1897. Aquest dimoni «teòric» aprofita les fluctuacions tèrmiques per obtenir energia, en aparent violació del segon principi de la termodinàmica. La primera fita del projecte europeu INFERNOS (Information, fluctuations, and energy control in small systems) serà l'aplicació experimental del dimoni de Maxwell a escala nanomètrica, és a dir, es volen crear nanodispositius electrònics i biomoleculars que segueixin aquest principi.
 
Els investigadors d'aquest projecte, que es reuneixen els dies 7 i 8 d’octubre a la Facultat de Física de la UB, es proposen estudiar la informació com a paràmetre termodinàmic. Aquest plantejament pot tenir aplicació en camps tan diferents com la biologia o la informàtica. Per exemple, un procés biològic fonamental com és ara la replicació del DNA es pot descriure com l'acció de petites màquines termodinàmiques capaces de copiar informació.
 
Tot i que el dimoni de Maxwell és una de les pedres angulars de la mecànica estadística teòrica, se n'han fet poques aplicacions experimentals. Tal com explica <b>Marco Ribezzi</b>, investigador del Departament de Física Fonamental, «la novetat principal d’INFERNOS és aconseguir una base experimental sòlida i rigorosa en aquest camp. El nostre objectiu és crear un dispositiu que pugui utilitzar la informació per subministrar o extreure energia d’un sistema». En aquest sentit, l’equip de la UB, en què també participa l’investigador del mateix Departament <b>Fèlix Ritort</b>, estudiarà com es pot fer servir la informació i les fluctuacions tèrmiques en la manipulació de molècules individuals. Des del punt de vista teòric, també es treballarà en el desenvolupament d'una teoria dels processos de fluctuació per poder obtenir algorismes eficients que permetin operar aquests petits dimonis de Maxwell.
 
INFERNOS és un projecte europeu del programa Future and Emerging Technologies (FET), amb una durada de tres anys, en el qual participen, a més dels investigadors de la UB, experts provinents de la Fundació Universitària Aalto (Hèlsinki, Finlàndia), que coordina el projecte, la Universitat de Lund (Suècia), la Universitat d’Oslo (Noruega), la Universitat Tècnica de Delft (Països Baixos), el Centre Nacional de la Recerca Científica (França), i l’equip nord-americà de la Fundació de Recerca de la Universitat de l'Estat de Nova York.

Font: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/10/013.html

Public tags:

Pages

Subscribe to