Com es poden produir gotes nanomètriques de manera controlada? . Estudi que publica la revista "Nature materials"

En el treball s’han determinat les diferents condicions físiques perquè un fluid es desestabilitzi per produir gotes tenint en compte les característiques de mullada de la superfície. Com explica Ignasi Pagonabarraga, professor del Departament de Física Fonamental de la UB i un dels autors del treball, «la interacció del fluid amb la superfície es pot utilitzar per controlar de manera precisa la mida i el període en què apareixen les gotes. Tot i que hi ha altres mètodes per a la creació de gotes micromètriques, l’afinitat dels líquids a les superfícies sòlides obre un escenari més versàtil per a la producció i control d’aquestes fins a la nanoescala».

Aquest resum forma part de la notícia publicada a Notícies de la web de la UB, el 11/4/2011.

Public tags:

El Dr. Miguel Rubí i el Dr. Marian Boguñá, premiats ICREA Acadèmia 2010

L'objectiu del Programa ICREA Acadèmia és incentivar i recompensar l’excel·lència investigadora del PDI doctor amb vinculació permanent a les universitats públiques de Catalunya.

A la convocatòria del 2010, han estat reconeguts com a investigadots ICREA Acadèmia 25 PDI, 14 són de la Universitat de Barcelona. El Dr. Miguel Rubí i el Dr. Marian Boguñá, del Departament de Física Fonamental de la UB han estat premiats Investigadors ICREA academia (convocatòria 2010).

Trobareu més informació a la web de la UB i a la pàgina web d'ICREA.

Public tags:

Detectats monopols magnètics en moviment

Un dels reptes de la física moderna en el camp de l'electromagnetisme ha estat la recerca de monopols magnètics, és a dir, càrregues magnètiques separades que es poden moure lliurement de manera similar a les càrregues elèctriques. En un treball publicat a la revista Nature Physics i en el qual ha participat la doctora Arantxa Fraile Rodríguez (actualment investigadora del Departament de Física Fonamental de la UB), durant la seva estada a l'Institut Paul Scherrer (Suïssa), s'ha pogut captar el moviment de monopols a temperatura ambient en sistemes artificials de gels de spin. Els imants es basen en dipols magnètics, és a dir, en components elementals que tenen els dos pols, nord i sud. De fet, en dividir en dues parts un imant, no s'obtindran dos pols individuals, sinó dos imants, cadascun amb un pol nord i un pol sud. El 1931, el físic Paul Dirac va arribar a la conclusió que els parells de monopols es poden separar sempre que es mantingui una connexió entre ells que transporti el flux magnètic, l'anomenada corda de Dirac. «En el nostre treball hem aconseguit generar monopols en un conjunt artificial de nanoimants i veure com es mouen a temperatura ambient. Durant el procés d'inversió de la imantació, s'observa que dos monopols de càrrega oposada estan connectats sempre per una línia unidimensional d'imants, on el pol nord de cada imant està al costat del pol sud del seu veí, i així formen la corda o cadena de Dirac», explica Fraile. Fins ara no hi ha evidència experimental reproduïble de l'existència de monopols en forma elemental. Els treballs recents en aquest camp fan realitat la possibilitat experimental de generar monopols magnètics que emergeixen com a manifestacions efectives en sistemes col·lectius complexos, la qual cosa es coneix com a gels de spin, per la similitud entre la disposició de les illes ferromagnètiques que els formen i l'estructura del gel d'aigua. Elena Mengotti, Laura J. Heyderman, Arantxa Fraile Rodríguez, Frithjof Nolting, Remo V. Hügli, Hans-Benjamin Braun. «Real-space observation of emergent magnetic monopoles and associated Dirac strings in artificial kagome spin ice». Nature Physics. DOI: 10.1038/NPHYS1794 (2010). Trobareu més informació a la web http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2010/10/59.html

Public tags:

La matèria, protagonista de la nova edició de l’encontre Noves Fronteres de la Ciència, l’Art i el Pensament

Entre el 30 de setembre i el 2 d’octubre tindrà lloc, a l’Arts Santa Mònica, la vuitena edició de l'encontre Noves Fronteres de la Ciència, l'Art i el Pensament, que dirigeix Josep Perelló, professor del Departament de Física Fonamental de la UB. Enguany es replanteja el concepte de matèria des de diverses perspectives culturals i de coneixement, que inclouen camps de la física, la biologia, la química, les noves tecnologies, el disseny, l’art i la cuina. També s’hi abordarà el concepte de matèria tova, que és aquella que pot canviar dràsticament d’estat (gas, líquid o sòlid) i de propietats fisicoquímiques amb tensions externes relativament febles. La reflexió sobre una matèria dúctil i transformable en un sentit ampli permetrà establir ponts de diàleg entre disciplines a través de tallers, conferències i performances. La trobada complementa l’exposició «Matèria condensada. Cuinar ciència», que convida a veure la cuina, la gastronomia i l’alimentació amb ulls científics i que inclou dos viscosímetres provinents de les facultats de Física i de Química.

Public tags:

Desenvolupat un model matemàtic més simple que permet reproduir els patrons de creixement dels bacteris

La manera com s’expandeixen les colònies de bacteris és un dels temes d’estudi clàssics de la biologia. En un treball recent d’Ignasi Pagonabarraga, professor del Departament de Física Fonamental de la UB, en col·laboració amb investigadors de la Universitat d’Edimburg, es planteja un nou model que permet, amb només dos paràmetres, reproduir els patrons de creixement de les colònies d’aquests microorganismes.

Més informació a: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2010/09/02.html

Public tags:

La xarxa d'Internet representada en un plànol

En un article aparegut en la publicació d’Internet Nature Communications es presenta un mètode per elaborar un plànol amb les coordenades d’Internet que reflecteix les diferents connexions que conformen la xarxa, la qual cosa permetria simplificar el protocol de transferència d’informació actual i millorar-ne l’eficiència. En aquest treball hi ha participat el professor del departament de Física Fonamental de la UB, Dr. Marián Boguñá.

Més informació a: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2010/09/10.html

Public tags:

David Reguera i Antoni Luque estableixen les regles de selecció que defineixen l’estructura de les càpsides de virus esfèrics i allargats

Els virus protegeixen el seu material genètic mitjançant un embolcall de proteïnes anomenat càpsida. Recentment, els investigadors de la UB David Reguera i Antoni Luque, del Departament de Física Fonamental, han establert, en dos treballs publicats a les revistes Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS) i Biophysical Journal, les regles de selecció que defineixen l’estructura de les càpsides de virus esfèrics i allargats.

Trobareu tota la informació a: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2010/06/34.html

Public tags:

Eugènia Balcells, Premi Nacional d’arts visuals per Freqüències exposada a l’espai Laboratori dirigit pel Dr. Josep Perelló

Eugènia Balcells, Premi Nacional d’arts visuals per Freqüències exposada a l’espai Laboratori dirigit pel Dr. Josep Perelló del Departament de Física Fonamental

 

Foto

 

L’artista Eugènia Balcells ha rebut aquest 19 d’abril el Premi Nacional d'arts visuals concedit pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) pel seu projecte expositiu "Freqüències" per “haver forjat una trajectòria sòlida que transita des del [art] conceptual fins a les investigacions més recents sobre les relacions entre art i ciència.” El treball d’Eugènia Balcells va inaugurar l’Espai Laboratori d’Arts Santa Mònica (23 de setembre 2009 - 29 novembre 2009). El Laboratori, un espai de confluència i diàleg entre les arts i les ciències, està dirigit pel Dr. Josep Perelló del Departament de Física Fonamental a través d’un conveni de col•laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. El projecte “Freqüències” comissariat per Eulàlia Bosch resumeix la complexitat tècnica i conceptual d’una artista que “entén la utopia com un laboratori i l'art com un lloc de trobada entre diverses disciplines del coneixement', segons ha destacat el CoNCA.

El projecte expositiu “Freqüències” consta de tres instal•lacions. Freqüències és la instal•lació que serveix de pròleg a l’exposició i li dóna nom. Es tracta d’una proposta que ressegueix els espectres d’emissió i absorció de la llum per part dels elements químics que conformen la taula periòdica. És alhora un viatge a través de l’energia que generen les bandes lumíniques de colors i un homenatge als àtoms que conformen la matèria. Roda de color és una instal•lació que mostra la capacitat dels colors per representar i ordenar la realitat. Laberint és una instal•lació que explora el verd del Laberint d’Horta i agafa la seva geometria com a pròpia metàfora de la vida.

Acompanyant a l’exposició s’organitzà un seminari des d’una perspectiva multidisciplinar, Llum i color,  en col•laboració amb la Universitat de Barcelona i amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB en la que participaren investigadors i estudiants de diverses facultats. En aquest sentit, caldria destacar l’aportació del Professor Luis Navarro Veguillas amb la xerrada i els estudiants Pilar Rodríguez, Regina Galceran, Nuria Domenech, Luis Carlos García, Xavier Clotet, Ana López de darrers cursos de la Llicenciatura de Física. 

www.artssantamonica.cat 
http://www.flickr.com/search/?q=balcells&w=35544180%40N03 
http://www.youtube.com/artssantamonica#p/c/423E6C4C0317C114/7/96Jp_kiqxoQ

 

Public tags:

Pages

Subscribe to